Català: Aquesta imatge en color està feta a partir del sistema de imatges de la nau Galileu uns 14 minuts abans de la seva màxima aproximació al asteroide 243 Ida el 28 d'agost de 1993. El rang des de la nau era d'uns 10.500 quilometres (6.500 milles). Les imatges usades són de la seqüència en la que la lluna de Ida fou originalment descoberta; la lluna és visible a la dreta del asteroide. Aquesta imatge està feta a partir de imatges festes amb filtres de 4100 angstrom (violat), 7560 A (infraroig) i 9680 A (infraroig). El color està 'reforçat' en el sentit de que la càmera CCD és sensible a les ones de llum del infraroig proper més allà de la visió humana; una imatge de color 'natural' d'aquest asteroide seria més grisa. Les ombres a la imatge indiquen canvis en l'angle d'il·luminació on les escarpes molt inclinades del cos irregular així com les variacions subtils de color degudes a les diferències en el estat físic i composició del sol (regolit). Hi ha àrees brillants, que semblen blaves a la fotografia, voltant els cràters en la part més alta a l'esquerra d'Ida, voltant el petit brillant cràter aprop del centre de l'asteroide, i aprop del límit de la dreta a alt (el limbe). Això és una combinació de la llum més blava reflectida i una major absorció de la llum de l'infraroig proper, la qual cosa suggereix una diferència en l'abundància o la composició de minerals que contenen ferro en aquestes àrees. La lluna d'Ida també té una absorció en l'infraroig proper més profunda i un color diferent en el violeta que qualsevol altra àrea d'aquest costat d'Ida. La lluna no és idèntica en les seves característiques espectrals a qualsevol àrea d'Ida tenint en compte que aquí, malgrat la seva similitud global de reflectància espectral i el tipus general suggereix que es feta dels mateix tipus de pedra bàsicament. Aquestes dades, combinades amb l'estudi de les dades més imatges i espectres més detallats a la Espectròmetre d'Infraroig Proper de Mapeig, pot permetre als científics determinar si el cos més gran del que Ida, la seva lluna, i alguns altres asteroides són fragments era un objecte calent, d'objectes diferenciats o fet de material relativament inalterat condrític primitiu.